tomaquet tomaca

Tomàquet

Introducció

El tomàquet pertany a la família de les Solanàcies, que inclou al voltant de 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d’alcaloides tòxics. Entre elles es troben la belladona, la mandràgora i el jusquiam. Són poques les Solanàcies comestibles, però la seva rellevància en l’alimentació humana és considerable.

Origen i varietats

El tomàquet és el fruit de la tomaquera, planta d’origen americà. En concret, es considera oriünd de l’Equador, Perú i la zona nord de Xile. La seva introducció a Europa va tenir lloc des de Mèxic. Al principi, l’acceptació de la tomaca a Europa va ser molt escassa perquè es relacionava amb algunes espècies de plantes verinoses. A mesura que aquesta idea va anar desapareixent, el consum de tomàquet va començar a augmentar fins a fer-se molt popular al segle XVIII, època en què es va produir l’aparició de la salsa de tomàquet. No va ser fins al segle XX quan el seu cultiu es va estendre per tot el món.

En l’actualitat, el tomàquet és un dels aliments més populars a Europa, degut en part a la seva versatilitat i la seva facilitat per combinar-bé amb una àmplia varietat d’aliments i d’herbes aromàtiques.

En 2014, els principals països productors van ser la Xina, Índia, Estats Units, Turquia, Egipte, Iran i Itàlia, quedant en vuitè lloc Espanya, on es poden destacar Andalusia i Extremadura.

Existeixen gairebé cent varietats de tomàquets que es classifiquen segons el seu ús, mida i forma, dividides totes elles en tomàquets per cuinar i tomàquets per a amanida.

Tomàquets per a amanida:

Donen-Ronc: varietat representativa de la tomaca d’amanida, molt ple i carnós.

Monserrat: forma lobulada i bona mida. És un tomàquet bastant buit però molt apreciat pel seu sabor.

Cirera o Cherry: mida petita, vermell i rodó.

Són fruits de pell fina, gust dolç i agradable.

Tomàquets per cuinar:

distribucio tomaquet

Daniela: varietat típica de tomàquet madur, de forma esfèrica i molt sucós.

Pera: amb molta proporció de carn, molt saborosos i aromàtics. Ideals per a conserves, salses i purés.

Classificació de la tomaca segons forma:

Carnós: arrodonit o semiesfèric i amb estries.

Cirera o Cherry: mida petita, vermell i rodó

Pera: molt aptes per elaborar conserves, salses i purés.

Rodó: en general són fruits de color vermell, rodons i de superfície llisa, encara que també n’hi ha grocs. Solen ser varietats- de sabor dolç i pell gruixuda.

La seva millor època

Encara que podem trobar els tomàquets durant tot l’any, els de millor qualitat, sobretot per a amanida, són els que es recullen en els mesos d’estiu. El seu valor nutritiu i el seu perfum són més grans quan el tomàquet madura al sol a ple camp, és a dir, d’agost a octubre. Igual que els pebrots i les albergínies, amb qui comparteixen família botànica, els tomàquets suporten millor les altes temperatures i són més sensibles al fred.

Característiques

Forma: Difereix segons la varietat (esfèrica, allargada, periforme …), encara que la majoria ofereixen fruits arrodonits.

Mida i pes: Varia dels 3 centímetres que pot mesurar un tomàquet cherry fins als més de 10 centímetres d’un tomàquet d’amanida. Aquests últims poden pesar entre 80 i 300 grams.

Color: De verd a vermell, segons l’espècie i el grau de maduració.

Sabor: En general presenten un lleuger sabor àcid que es compensa amb el seu particular sabor dolç.

Com triar-ho i conservar-

Si es prefereixen fruits ben madurs, han d’escollir-se els de color vermell viu, pell llisa i que se sentin tous al tacte. Si per contra es prefereix un tomàquet menys madur, s’elegiran els més ferms i de color rosat proper al vermell. S’han de rebutjar els exemplars massa tous, molt madurs o amb cops i els que presentin taques de sol (àrees verdes o grogues prop de la tija). La qualitat de la tomata depèn de la uniformitat de les peces i de l’absència de defectes de creixement i maneig.

Si el tomàquet necessita madurar, s’ha de conservar en un lloc fresc però no sota la llum directa del sol. Llevat que els tomàquets estiguin madurs del tot, aquests no s’han de col·locar a la nevera perquè la temperatura freda evita que acabin de madurar i afecta el seu sabor. És preferible comprar alguns tomàquets més verds per anar consumint a mesura que vagin madurant.

Si es volen consumir, però encara estan una mica verds, un truc molt senzill és col·locar-los dins d’una bossa de plàstic tancada. Així maduren amb rapidesa i en la nevera aguanten bé entre 6 i 8 dies. El suc de tomàquet natural o les conserves, un cop obert l’envàs, es manté perfectament dos dies a la nevera.

També poden congelar-se, sempre que es dugui a terme un escaldat i pelat previs. Amb la congelació, aquest perd part del seu suc, de manera que un cop descongelats és preferible cuinar-los.

Propietats nutritives

El tomàquet és un aliment poc energètic que aporta tot just 20 calories per 100 grams. El seu component majoritari és l’aigua, seguit dels hidrats de carboni.

Es considera una fruita-hortalissa, ja que la seva aportació de sucres simples és superior al d’altres verdures, el que li confereix un lleuger sabor dolç.

És una font interessant de fibra, minerals com el potassi, i de vitamines, entre les quals destaquen la C, E, vitamina A i vitamines del grup B, especialment folats. A més, presenta un alt contingut en carotens com el licopè, pigment natural que aporta a la tomata seu color vermell característic. El tomàquet triturat o cuinat i combinat amb oli, millora l’absorció del licopè en el nostre organisme. L’alt contingut en vitamines C i E i la presència de carotens en el tomàquet converteixen a aquest en una important font d’antioxidants, substàncies amb funció protectora del nostre organisme.

La vitamina E, igual que la C, té acció antioxidant, i aquesta última a més intervé en la formació de col·lagen, glòbuls vermells, ossos i dents. També afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i augmenta la resistència davant les infeccions.

La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament de sistema immunitari, a més de tenir propietats antioxidants.

Els folats intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos en el sistema immunitari.

El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, a més d’intervenir en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula.

Composició per 100 grams de porció comestible
Energia (kcal) 22
Aigua (ml) 94
Hidrats carboni (g) 3,5
Fibra (g) 1,4
Potassi (mg) 290
Fóforo (mg) 27
Vitamina A (mcg) 82,3
Folats (mcg) 28
Vitamina C (mg) 26
Vitamina E (mg) 1,2
mcg = micrograms (milionèsima part d’un gram)

Esta web utiliza cookies. Si continúas navegando estarás aceptando nuestra Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Ir arriba