pebrot

Pebrot

pebrot

pebrot

Introducció

El pebrot és el fruit buit d’una planta herbàcia que rep el seu mateix nom. Pertany a la família de les solanàcies i, en concret, al gènere Capsicum. Les Solanàcies constitueixen una família que inclou al voltant de 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d’alcaloides tòxics, entre les quals s’inclou la belladona, la mandràgora i el jusquiam. Són poques les Solanàcies comestibles. Entre elles es troben el pebrot, el tomàquet i l’albergínia, de gran rellevància en l’alimentació.

Origen i varietats

La planta del pebrot és originària de Mèxic, Bolívia i el Perú, on a més del Capsicum annuum L. es conreaven almenys quatre espècies.

Els pebrots van arribar a Europa en el primer viatge realitzat per Colón en l’any 1493 a Amèrica. Els indígenes americans coneixien el fruit pel nom de xili, però els espanyols i portuguesos el van batejar amb els noms de pebrot i pebrot del Brasil.

El seu cultiu a Espanya va començar a realitzar-se al segle XVI. Posteriorment es va estendre a Itàlia i des d’aquest país a França per distribuir-se per tot Europa i la resta del món gràcies a la col·laboració dels portuguesos.

La introducció del pebrot a Europa va suposar un avanç important en els costums culinaris a causa que s’emprava com a complement d’una espècia molt popular, el pebre negre. De fet, va arribar fins i tot a substituir-la. El seu consum a Europa data de fa diversos segles. No obstant això les varietats de pebrots grans, suaus i poc picants que es consumeixen en l’actualitat es van aconseguir a principis de segle XX gràcies als cultius intensius.

El 2014 Xina va ser el principal productor de pebrot. Li seguien Mèxic i Turquia, quedant en sisena posició Espanya, on principalment es cultiva a Almeria, Múrcia, Alacant i les Illes Canàries.

Les varietats de pebrot es classifiquen en dos grans grups segons el seu gust en dolços i picants.

Pebrots dolços: Poden ser vermells, grocs o verds, de forma i mida diferents. Dins d’aquest grup s’inclouen tant el pebrot de morro de bou com el dolç italià.

Pebrot: és una varietat gruixuda, carnosa i de grans dimensions. La seva pell vermella brillant és llisa i sense taques, la seva carn ferma i de sabor suau i la seva tija verda i rígid. Es pot consumir cru i rostit o com a ingredient de guisats i estofats. Es comercialitza fresc, dessecat i en conserva. Fresc, es pot recol·lectar verd o ja madur, amb el seu característic color vermell, de vegades violaci.

Pebrot dolç italià: la seva forma és allargada, fina i la pell és d’un color verd brillant que es torna vermell acord madur.

Pebrots picants: Entre ells figuren els populars pebrots del piquillo, del Padró i els de Gernika.

Pebrot del Piquillo: és originari de Lodosa (Navarra) i sol comercialitzar en conserva. La seva pell és d’un vermell intens. És una varietat carnosa, compacta, consistent i de textura turgent però fina. El seu sabor és picant, encara que també pot ser dolça.

Pebrot del Padró: Tal com el seu nom indica, és originari de Padró (Galícia). És de mida petita i forma allargada, cònica i lleugerament rugosa o solcada. Es consumeix verd i fresc i presenta un sabor una mica picant, si bé existeixen varietats dolces.

Pebrot de Gernika: es produeix i envasa al País Basc. És un fruit petit, de color verd, estret i allargat, que es consumeix sobretot fregit.

En funció de la seva forma, els pebrots també es poden classificar en dos grups.

Pebrots quadrats: són pebrots uniformes i de carn gruixuda. En aquest grup s’inclouen tres tipus: pebrot Meravella de Califòrnia, pebrot Sitaki i pebrot Salsa.

Pebrots allargats o rectangulars: són els més apreciats. Com a exemple cal destacar al pebrot de Reus i al pebrot de Lamuyo.

La seva millor època

Els pebrots, suporten molt bé les altes temperatures, però són sensibles al fred. Per aquesta raó, el seu cultiu té lloc en el període que transcorre d’estiu a tardor, encara que gràcies a la producció en hivernacle estan disponibles al mercat durant tot l’any.

Característiques

forma: Quadrada o rectangular, més o menys allargada, segons la varietat.

Mida i pes: El seu diàmetre oscil·la entre 5 i 8 centímetres, mentre que la seva longitud és de 8 a 15 centímetres. El seu pes oscil·la entre els 80 i els 200 grams segons la varietat de la qual es tracti.

color: Els de major consum són els vermells i verds, encara que també es pot trobar al mercat pebrots grocs, violetes i fins i tot negres.

sabor: Picant o dolç, segons la varietat a la qual pertanyin.

Com triar-les i conservar-la

Quan es vol comprar pebrots és convenient seleccionar els exemplars carnosos, durs, pesats en proporció a la seva mida, molt ferms, de color brillant, pell llisa i lluent i mancats de cops o contusions. Si presenten arrugues o taques vol dir que han estat emmagatzemats durant massa temps, el que provoca una pèrdua de nutrients i de sabor. Cal rebutjar aquells que tinguin una pell molt fina o poc ferma i que presentin esquerdes, talls o parts aquoses. Tots aquests signes són indicis que es troben en mal estat.

Un altre senyal de frescor a tenir en compte és l’estat de la seva tija. Aquest ha de ser verd, ferm i cruixent.

Un cop a casa s’aconsella guardar els pebrots a la nevera i dins d’una bossa de plàstic perforada i així es conserven fins a quinze dies. Un cop rostits i pelats, també es poden congelar, escaldant amb anterioritat en aigua bullent durant uns tres minuts.

Propietats nutritives

El principal component del pebrot és a l’aigua, seguit dels hidrats de carboni, el que fa que sigui una hortalissa amb un baix aportament calòric. És una bona font de fibra i, com també la resta de verdures, el seu contingut proteic és molt baix i tot just aporta greixos.

Quant al seu contingut en vitamines, els pebrots són molt rics en vitamina C, sobretot els de color vermell. De fet, arriben a contenir més del doble de la que es troba en fruites com la taronja o les maduixes.

Són bona font de carotens, entre els quals es troba la capsantina, pigment amb propietats antioxidants que aporta el característic color vermell a alguns pebrots.

També és destacable el seu contingut de provitamina A (Beta carotè i criptoxantina) que l’organisme transforma en vitamina A que també necessita, i folats. En menor quantitat són presents altres vitamines del grup B com la B6, B3, B2 i B1 i de vitamina E. El seu contingut en les esmentades vitamines C i E, juntament amb els carotens, converteixen el pebrot en una considerable font d’antioxidants, substàncies que tenen cura de la nostra salut.

La vitamina C, a més de ser un potent antioxidant, intervé en la formació de col·lagen, glòbuls vermells, ossos i dents, al mateix temps que afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i augmenta la resistència enfront de les infeccions.

La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament de sistema immunitari.

Els folats intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunitari.

Entre els minerals, cal destacar la presència de potassi. En menor proporció són presents el magnesi, el fòsfor i el calci. El calci dels pebrots no s’assimila a penes en relació amb els lactis o altres aliments que es consideren molt bona font d’aquest mineral.

El potassi és necessari per a la transmissió de l’impuls nerviós, l’activitat muscular i regula el balanç d’aigua dins i fora de la cèl·lula.

El magnesi es relaciona amb el funcionament de l’intestí, nervis i músculs, forma part d’ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.

El fòsfor juga un paper important en la formació d’ossos i dents, igual que el magnesi i el calci.

Composició per 100 grams de porció comestible
Energia (Kcal) 29
Aigua (ml) 92,2
Proteïnes (g) 1,3
Hidrats carboni (g) 4,5
Fibra (g) 1,8
Potassi (mg) 155
Fòsfor (mg) 15
Magnesi (mg) 8
Folats (mcg) 23
Vitamina C (mg) 152
Vitamina A (mcg) 90
Vitamina E (mg) 0,86
mcg = micrograms (milionèsima part d’un gram)

Esta web utiliza cookies. Si continúas navegando estarás aceptando nuestra Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Ir arriba