CARD CARDO

El Card

Introducció

Card és el nom comú de diverses plantes de la família de les Asteràcies o Compostes, amb més d’un miler de gèneres i més de 20.000 espècies de les quals molt poques són cultivades. Aquesta família, el nom actual deriva del grec Aster (estrella), es caracteritza perquè les seves flors es formen per la fusió de centenars i fins i tot milers de flors diminutes, com és el cas del gira-sol, i tenen fulles i branques espinoses. La família inclou hortalisses de diverses espècies: de fulla (xicoira, enciam, endívia, escarola), de flor (carxofa) o de tija (card). Una característica comuna en moltes d’aquestes plantes és que els seus teixits contenen abundant làtex.

ORIGEN I VARIETATS

En general, les hortalisses d’aquesta família són originàries de regions temperades. Per tant, el seu creixement i desenvolupament estan adaptats a zones de temperatures moderades. Aquesta planta creix de forma espontània en els països d’Europa mediterrània i del nord d’Àfrica, on s’ha utilitzat des de temps molt antics.

En l’actualitat, el cultiu de card està molt estès a Europa. Els principals països productors són Itàlia, França i Espanya. A Espanya, la producció de card s’estén per la majoria de les regions on es conrea la carxofa, és a dir, Navarra, Saragossa, La Rioja, Catalunya i Comunitat Valenciana.

Molts autors emparenten al card amb la carxofa, de la que el consideren subespècie. El seu nom llatí «Cynara» deriva del grec «kinara», amb el que els antics anomenaven a les plantes espinoses. En la literatura de l’antiga Roma apareixen nombroses cites referents al card i Plini l’esmenta com una verdura de luxe en aquella època.

A l’edat mitjana, el cultiu del card estava molt estès a Europa. Sembla que el card va ser introduït a Argentina de la mà dels conqueridors, on es va adaptar i va créixer amb rapidesa en les grans plantacions de la Pampa. Avui dia es conrea en horts (terrenys fèrtils) dels països de Sud-amèrica.

Existeixen nombroses varietats de card que atenen diverses característiques:

  • Card de cicle precoç o tardà.
  • De talla nana o gegant.
  • Amb pecíols (tiges) verdes o platejats,
  • Pecíols buits o plens,
  • Proveïts d’espines o sense elles
  • Amb fulles gairebé senceres o molt laminades.

En general, les varietats més conreades en l’actualitat són les nanes de pecíol platejat, pla i sense espines, o les que ofereixen una tija mitjana, de fulles retallades i penques amples i espesses també sense espines.

Entre elles destaquen: Ple Blanc, Blanc ivori d’Asti, Espinoso de Niça, Blanco Millorat Bergamo, Blanc de Peralta, Verd de Peralta, Ple Blanc, Ple d’Espanya, València.

LA MILLOR ÈPOCA PEL CARD

La presència del card en els mercats es manté durant els mesos d’hivern i principis de primavera, i novembre és el mes en què comença la seva venda.

CARACTERÍSTIQUES

forma: la part de consum són les penques o pecíols, una porció de la nervadura central de les fulles i les tiges tendres. Les penques són buides, estriades i allargades i acaben en unes grans fulles verdoses, més petites i blanquinoses a l’interior. Té nombroses espines al llarg de la tija que dificulten la seva neteja.

Mida i pes: el card adquireix una gran grandària i pot arribar als 2 metres d’alçada.

Color: les penques dels cards silvestres desenvolupen un color verd més o menys fosc. Si procedeixen de cultiu, es blanquegen durant les etapes finals de creixement. Per a això es cobreix la planta de manera que només les fulles rebin llum. Les penques són de color verd clar amb tonalitats vermelloses o gairebé blanques.

Sabor: les penques blanquejades són cruixents, tendres i presenten un sabor delicat, dolç i amb reminiscències amargues. El blanquejat, a més d’eliminar el color verd, també redueix notablement el gust amarg.

COM triar-I CONSERVAR

Una aparença llustrosa, amb les penques fermes, rígides i les fulles verdes, fresques o lleument marcides, garanteix l’elecció d’un bon card. S’han de descartar els exemplars tous i amb taques i punts secs.

El card es conserva bé durant una o dues setmanes si es guarda a la nevera embolicat en plàstic perforat. També es pot emmagatzemar enterrat en sorra en un lloc fresc.

PROPIETATS NUTRITIVES

El card s’assembla a la composició nutritiva a la carxofa. De la seva anàlisi bromatològica es desprèn un modest contingut en hidrats de carboni, constituïts en la seva major part per inulina, un tipus de fibra soluble, a més d’una aportació poc significatiu de proteïnes i greixos.

En general, els elements nutritius del card no són molt significatius a causa sobretot de l’elevada quantitat d’aigua que conté.

Pel que fa a les sals minerals, el card sobresurt enfront d’altres verdures per la seva abundància en calci i ferro. No obstant això, aquests minerals, malgrat que la seva abundància no s’assimilen tant perquè la fibra de la verdura interfereix en l’absorció en l’àmbit intestinal. Per això, les quantitats d’aquests minerals aportades per qualsevol vegetal no són comparables amb les subministrades pels aliments d’origen animal (lactis, carns o peixos). A més es pot destacar el potassi, el magnesi i el sodi.

El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, a més d’intervenir en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament d’intestí, nervis i músculs, forma part d’ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. El sodi, és important en la hidratació de l’organisme. És necessari per a la transmissió nerviosa i per a la contracció muscular.

El seu contingut vitamínic és variat, i són els folats els quals destaquen, i en menor proporció la vitamina E i C, encara que aquesta última en quantitats molt petites si es compara amb la majoria de verdures.

Els folats, intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i formació d’anticossos del sistema immunitari.

No obstant això, al card se li reconeixen les seves propietats colerètiques, hepatoprotectores i diürètiques, entre altres, causa del seu contingut en cinarina i inulina, substàncies que també es troben a la carxofa, verdures del seu mateix gènere.

Composició per 100 grams de porció comestible
Energia (kcal) 22
Aigua (ml) 94
Hidrats carboni (g) 3,5
Fibra (g) 1
Potassi (mg) 392
Magnesi (mg) 32
Calci (mg) 70
Ferro (mg) 1,5
Sodi (mg) 220
Vitamina C (mcg) 1
Folats (mcg) 34
Vitamina B3 (mg) 183

mcg = micrograms (milionèsima part d’un gram)

Esta web utiliza cookies. Si continúas navegando estarás aceptando nuestra Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Ir arriba