borratja

La Borratja

Borratja

Borratja

Introducció

La borratja és la planta més representativa de la família de les Boraginàcies, plantes que solen tenir la tija i les fulles cobertes de pèls. La família abasta més de 150 gèneres i unes 1.500 espècies que creixen de manera espontània en totes les regions temperades i subtropicals del món i que abunden de manera especial a la conca mediterrània.

ORIGEN I VARIETATS

La borratja és una planta humil i poc coneguda, oriünda de l’Europa mediterrània. Aquesta planta creix silvestre en molts llocs de terres fèrtils i humides, a les vores de les carreteres, als vessants de les muntanyes … i es reconeix amb facilitat pels pèls que cobreixen les seves tiges i les fulles, així com per les flors de color blau, rosat o blanc que forma la planta.

El nom de borratja, segons alguns historiadors, deriva del vocable llatí esborra, que significa «pèl», per la quantitat de pèls que cobreix tota la planta. Altres autors afirmen, però, que el nom d’aquesta verdura procedeix de l’àrab abu rash, que significa «pare de la suor», en referència a les propietats sudorífiques de la planta, en particular de les seves flors.

Els antics fitoterapeutes que basaven els seus remeis curatius en els vegetals, recomanaven les flors de borratja com a ajuda eficaç en malalties que produïen febre pel seu reconegut efecte sudorífic i depuratiu. Les seves flors s’empraven pel seu efecte cromàtic, a més de per les seves propietats medicinals, com a ingredient d’amanides.

En l’actualitat, en països com França i Itàlia la borratja es considera una verdura de luxe i els plats on és protagonista es presenten com una autèntica especialitat en restaurants de prestigi. No obstant això, en la major part d’Espanya és una verdura desconeguda. A la zona nord, la ribera de l’Ebre al seu pas per Navarra i Aragó concentra regadius dedicats al cultiu de borratja. A la província de Saragossa l’extensió del regadiu dedicada a la seva producció suposa un 75% i a Navarra representa el 25% del total nacional, per davant d’Osca i Terol. També són moltes les famílies que sembren borratja en els seus horts per a consum propi.

distribucio de la Borratja

LA SEVA MILLOR ÈPOCA

Tot i l’origen mediterrani de la borratja, són poques les províncies d’Espanya on es conrea i on es consumeix com qualsevol altra verdura. A la zona nord de país és una verdura molt recorreguda a l’hivern, la seva millor temporada de cultiu, encara que es pot adquirir fresca al mercat durant tot l’any.

CARACTERÍSTIQUES

Forma: l’aspecte de la borratja és característic: una successió de tiges subjectes al peduncle en forma de penca, que acaba en unes fulles ovalades. La peculiaritat d’aquesta verdura és que tija i fulles estan totalment cobertes per uns pelets llargs, estarrufats, aspres i molestos al tacte.

Mida: les tiges arriben a mesurar fins a 60 centímetres d’alçada.

Color: tant la tija com les fulles són d’un color verd.

Sabor: quan es consumeix la borratja s’aprecia el seu sabor fi i delicat, molt vegetal.

COM triar-la i conservar-la

La planta de més qualitat és la que presenta les fulles fresques, tendres i intactes, de color verd brillant i uniforme. No convé triar els encenalls de fulles molt aspres, amb tiges gruixudes i fibrosos i de to groguenc, ni les que tinguin les fulles toves i làcies.

Com es tracta d’una verdura molt perible, convé conservar-la a la nevera dins d’una bossa de plàstic perforada i no rentar-la fins al moment de la seva utilització.

El gaudi del delicat gust de la borratja i de les seves virtuts nutritives cada vegada resulta més senzill. La indústria agroalimentària treballa en la fabricació de la borratja en conserva i, des de fa poc temps, es comercialitza ultracongelada, com també altres verdures. I cada vegada més botigues de verdures ofereixen al consumidor racions de borratja

Propietats nutritives

La borratja és una hortalissa composta majoritàriament d’aigua, i molt nutritives per la seva riquesa de vitamines i minerals. Aquest alt contingut aquós fa que siguin aliments amb un baix contingut calòric. Després de l’aigua, els hidrats de carboni i la proteïna són els components més abundants, seguits d’una menor proporció de fibra i greix.

Respecte al seu contingut mineral, són rics en potassi, ferro i sodi. En menor proporció conté folats, magnesi i calci, aquest últim de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són font important d’aquest mineral.

El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, a més de col·laborar en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula. El ferro és un mineral imprescindible per a la síntesi d’hemoglobina de la sang i per tant, per al transport d’oxigen a totes les cèl·lules de l’organisme. En les hortalisses i més concretament en la borratja, es troba en forma «no hemo» (ferro fèrric), que és de pitjor absorció que el «ferro hemo» d’origen animal. El sodi, és important en la hidratació de l’organisme. És necessari per a la transmissió nerviosa i per a la contracció muscular. Els folats, intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i formació d’anticossos del sistema immunitari. El magnesi es relaciona amb el funcionament d’intestí, nervis i músculs. A més forma part d’ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. El calci és un mineral important en el desenvolupament de l’os i les dents, i a més participa en el correcte funcionament de sistema nerviós i muscular.

Pel que fa a les vitamines, la borratja es pot considerar una bona font de vitamina A, vitamina D i vitamina C. Aquesta última està present en quantitats considerables en la borratja crua, mentre que si es consumeixen cuites seva concentració disminueix de forma notable. De fet, es pot perdre fins a un 50%.

El betacarotè és un pigment natural que confereix el color groc-ataronjat-vermellós als vegetals i que l’organisme transforma en vitamina A mesura que la necessita. En el cas de la borratja, el beta-carotè està emmascarat per la clorofil·la, pigment de color verd. La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament de sistema immunitari, a més de tenir propietats antioxidants.
La vitamina C té acció antioxidant, intervé en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells, a més d’afavorir l’absorció del ferro dels aliments i millorar les defenses davant les infeccions.
La vitamina D, és important per la seva participació en el metabolisme de l’os. És necessària per a l’absorció de calci en l’organisme.

Composició per 100 grams de porció comestible
Energia (kcal) 26
Aigua (ml) 94,4
Hidrats carboni (g) 3,06
Fibra (g) 0,9
Potassi (mg) 470
Magnesi (mg) 52
Ferro (mg) 3,3
Sodi (mg) 80
Calci (mg) 93
Folats (mcg) 13
Vitamina C (mcg) 35
Vitamina A (mcg) 210
Vitamina D (mcg) 13
mcg = micrograms (milionèsima part d’un gram)

Esta web utiliza cookies. Si continúas navegando estarás aceptando nuestra Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Ir arriba